Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).

1936 : desplaçaments forçosos i primers exilis / Edició a cura de Josep Lluís Martín i Barbois (ed.) ; [autors]: Manuel Pérez Nespereira, [et al.]



Barcelona : Departament de Justícia : Memorial Democràtic, 2020
276 p. ; 25 cm (Referents, 13) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Coneguts i anònims. Salvament de vides a la rereguarda republicana / Manuel Pérez Nespereira - Salvament de vides i èxode marítim de la classe dirigent i conservadora de Catalunya / Rubèn Doll-Petit - Les actituds de l'Església catalana enfront de la persecució / Josep Maria Solé i Sabaté - Claudi Ametlla, periodista francòfil, catalanista possibilista / Xavier Pla - Negocis bruts i humanització frustrada de la guerra. Les ombres de les evacuacions de l'exili del 1936 / Arnau Gonzàlez i Vilalta - Dues protagonistes del primer exili: Francesca Bonnemaison i Aurora Bertrana / Susanna Tavera - El primer exili de l'advocat i polític Amadeu Hurtado / Joan Safont i Plumed - Dos exemples locals d'exili a París i Gènova : el cas de Joan Llonch i Salas i Joan Costa i Deu / Josep Lluís Martín i Berbois - Les cicatrius de la mossegada del terror: l'antirepublicanisme del periodista Manuel Brunet / Francesc Montero Aulet - Entrevista a Montserrat Trias de Bes, el testimoni d'una nena exiliada a Gènova / Josep Lluís Martín i Berbois.
ISBN 9788418601040

Aquest llibre incideix en una matèria historiogràfica poc estudiada: els desplaçaments forçosos de població, que en alguns casos es van convertir en exili a l'estranger o en incorporació a l'Espanya de Burgos. Com és sabut, l'ofegament del sollevament militar del juliol de 1936 va desencadenar a Catalunya un procés de subvertiment de l'ordre social que va comportar molts episodis de violència i d'iconoclàstia anticlerical. Una part molt rellevant de les classes benestants i moltes persones d'adscripció catòlica van optar per sortir del país, desplaçant-se cap a França, la Itàlia feixista o la nova Espanya de Burgos. (Editorial).

Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya, cent anys després / Joan Lluís Pérez Francesch, Manuel Pérez Nespereira, Gemma Rubí, Vicenç Villatoro



En: 184393 Enric Prat de la Riba (1870-1917) : home de pensament, d'acció i de govern. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2019

Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.

Prat de la Riba. Pensament i obra. Una aproximació / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: 173955 Enric Prat de la Riba (1870-1917) : pensar i construir una Catalunya per al futur. Barcelona : Edicions de la Revista de Catalunya, 2017

Martí Barrera : sindicalista, impressor, polític / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2014
195 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788461644162

Víctor Torres i Perenya [Enregistrament de vídeo] : la grandesa d'un home [Enregistrament de vídeo] / entitat promotora i patrocinadora Diputació de Lleida ; entitat col·laboradora Ateneu Popular de Ponent ; [direcció Gabriel Pena i Ballesté ; assessorament històric Jaume Barrull Pelegrí ; coordinació de continguts Manuel Pérez Nespereira]



[Lleida] : Diputació de Lleida, 2010
1 videodisc (DVD) (60 min) : col., so ; 12 cm

Prat de la Riba : nacionalisme i formació d'un estat català / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Base, 2007
300 p. ; 24 cm (Base històrica, 28) 
Bibliografia.
ISBN 9788485031986

Enric Prat de la Riba va afirmar, en la seva obra La nacionalitat catalana (1906), que "cada nacionalitat ha de tenir un sol Estat" i que "l'aspiració d'un poble a tenir política pròpia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme". En síntesi, "a cada Nació, un Estat". El llibre de Manuel Pérez Nespereira constitueix una anàlisi minuciosa del pensament de Prat, que es concretava a defensar que Catalunya, constituïda en Estat Català, tingués una Constitució dins la Federació Espanyola. L'autor fa un seguiment aprofundit de la trajectòria ideològica de Prat de la Riba, del seu model nacional i social i del concepte que tenia de l'independentisme i la sobirania. Es tracta d'una obra imprescindible per conèixer la immensa aportació de Prat a la ideologia catalanista del primer terç del segle xx i a la influència que va tenir en la vida política de la Catalunya contemporània.

La recepció de la cultura i el pensament europeus a la Catalunya de la Restauració. L'Ateneu Barcelonès i la seva biblioteca com a vehicles de recepció, assumpció i difusió / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 9 (2006) , p. 148-158 (Temes) 
Número monogràfic: Homenatge al prof. Santiago Riera i Tuèbols.

Precedents de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès (1800 - 1860) / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 7 (2004) , p. 155-170 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

La primera cirsi positivista a l'Ateneu Barcelonès (1877-1878) / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 2 (1999) , p. 70-75 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: La història cultural a la Mediterrània. Notes a peu de pàgina.

Positivisme, higienisme i salut mental al segle XIX: El conflicte Sant Boi-Cienpozuelos / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 16, núm. 38 (2001) , p. 179-190

Les Amistats perilloses. Cambó, Estelrich i el feixisme italià / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 24, núm. 62-63 (2009) , p. 279-288

La Ciutadella: símbol d'opressió nacional / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Base, 2009
128 p. : il. ; 24 cm (Base històrica, 52) 
ISBN 978-84-92437-23-8

Després de la derrota militar del 1714, les noves autoritats borbòniques van prendre una decisió: construir una fortalesa militar a la ciutat de Barcelona, per tal de poder controlar més bé la ciutat i els seus habitants. En aquest llibre hi trobarem un recorregut per la tràgica història de Barcelona (i, per extensió, de tot Catalunya) durant els 150 anys llargs de funcionament de la caserna de la Ciutadella. Des del començament de la seva construcció, incomplint l'acord de rendició de la ciutat de Barcelona i fins a la demolició l'any 1869. Aquest és un període tràgic, farcits de repressió de l'exèrcit (espanyol i francès) contra la població. Anys de constants aixecaments i rebelions populars, anys d'invasions militars i d'estada de tota mena d'exèrcits forans. En cada un dels aixecaments populars que, periòdicament i com conseqüència del seguit de càstigs, greuges i tota mena d'humiliacions patides, hi havia en un moment o altre la reivindicació de recuperar tot allò que s'havia perdut el 1714: la recuperació de les Constitucions, l'abolició de les normes uniformitzadores, la recuperació de les institucions pròpies però per damunt de tot, l'exigència de demolició de la Ciutadella.

La Secessió catalana: els corrents culturals europeus a la fi del segle (1872 - 1900) / Manuel Pérez Nespereira; pròleg de Jordi Casassas i Ymbert
Pérez Nespereira, Manuel


Catarroja : Afers, 2007
238 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 41) 
ISBN 84-95916-82-7

Si en parlar d'història cultural espanyola s'ha de deixar de banda, pel seu caràcter autònom, la cultura catalana, cal esbrinar el procés mitjançant el qual s'ha arribat a aquesta situació d'independència. El llibre de Pérez Nespereira estudia i aprofundeix en el fenomen de la secessió catalana des de diversos aspectes, sobretot des del seu component cultural. El llibre pren com a eix d'estudi l'Ateneu Barcelonès, pel seu caràcter de centre de sociabilitat intel·lectual per excel·lència al darrer terç del segle XIX a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Al Principat es va desenvolupar progressivament una trajectòria cultural cada vegada més diferenciada de la de la resta de l'estat, la qual cosa es comprova a partir de l'estudi de la crisi de l'Ateneu, les seves dinàmiques culturals i les revistes culturals de l'època. Les arrels de les diferències es poden trobar tant en factors materials com en la pervivència a Catalunya, a desgrat de l'estat de repressió, de les seues aspiracions nacionals. En aquesta combinació d'elements es troba el miracle de la supervivència de Catalunya com a poble.

La Recepció del pensament i la cultura europeus a la Catalunya de la Restauració: l'Ateneu Barcelonès i la seva Biblioteca com vehicles de recepció, assumpció i difusió / Manuel Pérez Nespereira; dirigida per Jordi Casassas i Ymbert
Pérez Nespereira, Manuel


Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
476 p
Programa de doctorat "Poder i societat". Bienni 1993-1995. Bibliografia. Notes.

La Recepció del pensament i la cultura europeus a la Catalunya de la Restauració: l'Ateneu Barcelonès i la seva biblioteca com a vehicles de recepció, assumpció i difusió / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 229-237 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Jordi Casassas i Ymbert, llegida a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 5 de setembre de 2005. Inclou resum bilingüe català-anglès.

Aquest treball nasqué de la necessitat de confirmar i/o fixar els punts clau en l'evolució del pensament català autònom. També d'entendre aquesta conformació com un procés dinàmic dins el qual es passa d'un primer període de subordinació i empetitiment a la reivindicació de la igualtat en relació amb la cultura espanyola oficial vertebrada al voltant del castellà. Les aportacions dels pensadors i intel·lectuals europeus permeteren bastir un model cultural que a partir de la dècada dels anys noranta del segle dinou té com a miralls el propi país i les aportacions transfrontereres; fortament impregnat de corrents francesos, però també anglosaxons i germànics, culturalment permet la convivència de modernismes laics i religiosos, i políticament recupera un país teòricament fixat sobre el seu passat, però que, alhora, incorpora les novetats que la societat de masses arrossega. La Biblioteca de l'Ateneu, i més en general la mateixa institució, ens permet resseguir aquest viatge fitant les seves crisis internes i estudiant el seu fons bibliogràfic, i sobretot la seva modificació, al llarg del període.